Opinió

Personalment crec que els videojocs no fan que els nens tinguin una mala educació, ni que siguin més violents.

Tots els nens necessitem un temps de joc, d’esbarjo per tal de distreure’s i desconnectar del món, on ells, amb el personatge escollit són els herois i salven el món.
Però quina millor manera d’educar els nens en el seu temps lliure sense que se’n adonin?
Crec que els videojocs és la millor solució perquè en els nens els hi agrada juga i mentre ho fan presten atenció e interès. Hi ha jocs amb histories realment molt complicades i ells les entenen sense dificultats, doncs, perquè no aprofitar fets de la nostre historia i posar-los en un videojoc?

D’aquesta manera els nens jugarien sent el personatge i aprendrien com van succeir els fets del nostre país o d’un país estranger.
També hi ha molts jocs com el brain Training, big brain academy, turbo brain etc, que són educatius, per tal de millorar la memòria, els idiomes i moltes altres coses
Molts estarien d’acord amb mi amb utilitzar els videojocs per ensenyar als nens però també dirien que hi ha altres jocs que no eduquen i inciten a la violència o a la mala educació.

Jo crec que el joc en si no és el responsable d’aquesta possible conseqüència sinó que com deia Joseph Jouberl

"Los niños necesitan más de modelos que de críticos."

És a dir, no es tracta de que els pares ordenin als nens a no poder jugar si tots els seus companys de l’escola ho estan fent. Els crits o la prohibició és la manera més ràpida perquè ens obeeixin momentàniament però no pas per educar-los.

Els nens no necessiten que els reprimeixin sinó que els eduquin i els hi ensenyin que és correcte i que no ho és.. Per això, donar exemple és la millor manera, sinó volem que els videojocs influeixin als nostres alumnes, doncs hauríem de treballar la capacitat crítica mentre juguem amb ells i d’aquesta manera millorar la comunicació i el vincle afectiu, educar per convertir-los amb uns nens crítics on ells mateixos se n’adonin si el que es fa en el videojoc és correcte a la vida real o no.

Tal com va dir el conferenciant els videojocs no serveixen per aïllar els nens i que es tanquin en l’habitació, això és el mal concepte que tenim ja que a tots ens agrada jugar i per mitjà dels videojocs i gracies a Internet es poden fer molts amics que comparteixin els mateixos gustos i passar una bona tarda. També jocs com el sing star o altres que són de més d’un jugador, permeten passar una bona estona amb els amics ajudant a que els nens siguin més sociables, a que treballin en grup, respectin els torns, sàpiguen perdre etc.

Els nens no acostumen a fer el que els diguem sinó el que ens veuen fer, per tant, un nen no ha de ser violent al jugar amb un videojoc de guerra si te un educador al costat que dona exemple del que és una bona conducta i li proporciona una visió crítica perquè ell mateix sàpiga que és lo correcte.

És a dir, ho resumiria amb la frase d’Albert Einstein:

Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única manera."

16/4/09

Conferència: "Invasors de l'espai: La història i el paper dels Videojocs en la societat contemporània.”

El tema dels videojocs m’agradaria exposar-lo àmpliament, així que primer hem basaré en l’exposició i després amb la meva pròpia visió d’ells.
En Xavi Giró volia donar a entendre la seva imatge positiva dels videojocs i retransmetre’ns-la a tots nosaltres. Va repartir el temps disponible en 3 parts:

• La historia dels videojocs
  Els seus trets positius
  L’educació en el videojocs.

La primera part va ensenyar com una persona va tenir aquesta la idea de crear un videojoc per entretenir i poc a poc, conforme la tecnologia anava avançant, aquesta s’anava fent més precisa, complexa, amplia i de major qualitat.

Vam poder observar en un power point que ens va preparar , els primers ordenadors que van existir junt amb el joc del tenis creat en ells per jugar que si ho comparem amb algun de l’actualitat, ens pot resultar el joc més avorrit de tota la història.
Aquesta part de la conferencia hem va ajudar per entendre la importància d’aquell joc en aquella època, hem va transportar uns anys abans i d’aquesta manera va ser més senzill comprendre l’evolució que han tingut i el perquè existeixen tantes consoles de diferents tipus.

Un altre recurs que va utilitzar va ser presentar els jocs més famosos als quals havíem jugat tots, fet que immediatament aquest fet va captar l’atenció de tots nosaltres i fent-nos comentar amb el company alguna experiència.

Però la part que més ens interessava, ja que per això estem tots matriculats a pedagogia era la part educativa, la qual casi ni la va abordar. El temps es va acabar i només vam poder visualitzar un vídeo on donava a entendre la importància que podien arribar a tenir els videojocs en l’àmbit educatiu i que es podien aprofitar per ensenyar si es fa un us correcte, ja que ens els nens els hi agraden i capten el seu interès.L’exposició va ser força interessant però la part de la història va col·lapsar a la part educativa que per nosaltres tenia força més interès

24/02/09

Conferència de Robert Méndez: ¿Tienen valores los artefactos?

La conferencia en sí era força interessant, les dues part que més hem van cridar l’atenció són les següents, amb les que vaig arribar a una conclusió.

Es veritat el que ens va dir que els valors no intervenen en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia fet que ens hauria de preocupar ja que investigar o fabricar objectes que sol serveixen per crear el caos com per exemple una bomba nuclear cada vegada més potent no s’haurien de portar a terme perquè la seva única fi és la mort i la violència.

A tots ens pot arribar un moment encara que sigui una fracció de segon on seguint la classificació de la fal·làcia naturalista de Hume, els sentits es poden barrejar amb els sentiments i on la distinció del ser amb el que deu ser, els fets amb els valors i la objectivitat amb la subjectivitat no quedi clara i s’actuï sense tenir en conte l’ ètica.

Jo si que crec que les armes inciten a la violència. També es veritat que els éssers humans tenim ètica i sabem que és correcte i que no. Però no som sempre éssers racionals ja que molts cops també es deixen emportar per les emocions fet que resulta força perillós si es te una arma a la mà.

Una persona pot saber que matar no és ètic i estar en contra de la violència però en un moment donat i en una situació determinada ja sigui per enveja, cels, sentir-se en perill, orgull, venjança etc. Deixar que aquests sentiments nublin la seva capacitat racional i actuar d’una manera que anés en contra dels seus principis.
Per tant haurien d’expandir la ètica en els artefactes.
Després de tota l’exposició ens va presentar quatre conclusions de les quals estic d’acord:

1. Los artefactos tienen política
2. Un artefacto puede transmitir valores de forma eficaz y barata
3. Es necesaria una nueva ontología
4. Cuántos más artefactos, más necesario es reflexionar

17/02/09

NARRATIVA VISUAL

Tots els estudiants estem acostumats a associar la narrativa amb la literatura, així que quan ens van dir els professors que havíem de fer una narrativa visual vam quedar molt desconcertat perquè el concepte narratiu es resisteix a relacionar-se amb la imatge.

Però aquesta posseeix importants qualitats que retransmetien millor les sensacions i els sentiments que es volen expressar que no pas una paraula.
El treball proposat es tractava d’explicar un tema escollit per nosaltres amb informació visual, és a dir, utilitzant imatges i amb la menor lletra possible.

El nostre tema va ser l’evolució dels mitjans tecnològics. Al principi va ser un caos ja que no sabíem com exposar una idea només amb imatges. Poc a poc vam anar pensant diferents mètodes i vam crear el power point.

Tot i així, quan el vam passar a classe, ens vam adonar que, tanmateix del poc escrit que havíem posat, en sobrava i tot.

L’ultima part de la classe que corresponia a veure totes les presentacions, personalment, crec que és la més educativa e important ja que veus els errors tant teus com dels altres i aprens nous mètodes i noves idees. Per tant, crec que s’hauria de deixar més temps per poder fer crítiques constructives i escoltar les opinions dels companys.

12/02/09

Els dos objectius principals que sens presenten en el bloc 1 són:


- A l'alumnat una perspectiva amplia i aprofundida de la tecnologia des d'una perspectiva crítica i compromesa
-Entendre les diferents teories i pràctiques educatives al voltant de la creació i utilització de recursos educatius, augmentar la seva capacitat d'escollir i el seu criteri pedagògic així com entendre la dificultat de posar a la pràctica algunes de les propostes


Després d’una introducció teòrica a cada grup se’ns van donar unes qüestions les qual havíem d’exposar la nostre opinió.


Jo hem basaré en les següents:


El desenvolupament de la tècnica ha condicionat la nostra forma de vida


Tot el que ens envolta ens condiciona ja que forma part de manera continua en les nostres vides, ens veiem influenciats. Per exemple si un noi te uns pares que els hi agrada la lectura és més poblable que el nen agafi i mostri interès per un llibre que no pas un altre nens, els pares dels qual no saben llegir.


Per tant, si tot el que ens envolta ens condiciona, la tècnica i el seu desenvolupament també ho farà. Aquesta ens ajuda a fer-nos la vida més senzilla, sense tantes complicacions i per aquest fet és del nostre agrado.


La majoria de nosaltres utilitzen la tècnica sempre que ens és possible ja que ens deixem portar per coses que ens proporcionin poc esforç tant físic com mental.
Si quan ens aixequem tenim que escollir entre anar a rentar-nos al riu o bé a la dutxa de casa nostre, tots nosaltres escollirem la segona opció i això condiciona la nostre forma de vida podent aprofitar més el temps i oferint-nos més facilitats alhora de tenir satisfetes les nostres necessitats i les que no ho són.


No crec que aquest fet sigui dolent, sempre es pot escollir a tenir l’antic estil de vida o bé el nou. Tot el que ens faci evolucionar cap a millor no veig que hagi de ser negatiu sinó positiu per el nostre estil de vida, el problema és que cada cop més no només condiciona la nostre forma de vida sinó que també ens condiciona a nosaltres mateixos produint-se un greu problema quan la tècnica falla o deixa de funcionar. No hauríem de ser tant dependents d’ella i tenir altres sortides per si aquesta no funciona.


Els bons cursos són presencials.


Els bons cursos no crec que depenguin de la característica de la presencialitat sinó que tot depèn de la planificació i del professor que imparteix la classe.
Hi ha cursos online que estan molt ben estructurats oferint toles les facilitats per si hi ha dubtes resoldre’ls al instant i garantir la comprensió de l’alumne tot adaptant-se als seus horaris i característiques personals.


També podem trobar classes presencials amb un professor incompetent que la seva única tasca és llegir un llibre i seguir el temari sense la preocupació que els alumnes entenguin el que està explicant.


Per tal, ens podem trobar els dos casos, si les dues activitats estan ben preparades i planificades tot depèn de les característiques de l’alumne i del que li sigui més fàcil amb ell per aprendre: un professor presencial o bé un curs online.

10/02/09

“¿Y cómo lo hago?”, preguntó.
“Como tú quieras”, contestó.
“¿Y de cualquier color?”.
“De cualquier color”, dijo la maestra.
“Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores,
¿Cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo?”.
“Yo no sé”, dijo el pequeño niño,
y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.

El segon dia de classe he de reconèixer que vaig arribar tard ja que me vaig fer un embolic per trobar la classe perquè no hem recordava molt bé dels professors que m’havien tocat fins que vaig reconèixer a una companya meva i vaig entrar.

Estaven llegint un text per donar-nos a entendre que a la classe de tecnologia educativa es volia creativitat, imaginació, un estil personal alhora de fer treballs, és a dir, no volien flors vermelles amb una tija verda sinó com ens l’imaginéssim nosaltres per tal de fer-la. El principal objectiu era l’originalitat alhora de treballar.

Aquest fet requereix més esforç per part nostre però també provoca que els alumnes pensin i es motivin més que no pas si tot està marcat i hem de seguir les pautes a fil per randa.
Els professors van demanar participació als alumnes sobre que ens havia semblat el text però no va haver molta resposta per part nostre, era el segon dia i la gent encara no havia adquirit força confiança per exposar tot el que pensava.

Davant d’això els docents van optar per explicar el temari de l’assignatura, quins temes tocaríem i quines activitats havíem de realitzar. Van fer in capeu amb que l’assignatura es basava amb 3 temes, cadascun dels quals tenia una pràctica.

• Bloc 1: Visions sobre la tecnologia, implicacions per a l'estudi i la investigació en Tecnologia Educativa.
• Bloc 2: Evolució dels mitjans d'ensenyament: del Catón....a l'era digital.
• Bloc 3: La Tecnologia Educativa en acció
  

A més a més s’havia de fer una dinamització d’una lectura en grup, cosa que no vam acabar d’entendre que era.

Després ens van presentar el campus virtual i la seva web indaga, explicant-se com es feia servir per accedir als fòrums, documents, lectures etc. Sonava molt liós però ens van tranquil·litzar dient que faríem una sessió pràctica a la sala d’ordinadors per tal de que no hi hagués confusions i tothom pogués accedir-hi sense cap dificultat.

Un cop explicat tot això, volien saber que era per nosaltres la tecnologia, lo qual amb aquesta

pregunta ja va haver més participació ja que és un esdeveniment present en la vida de tots nosaltres que l’utilitzem repetidament. Després de discutir una estona sobre el tema vam començar a fer els equips de treball i exposar idees per tal de fer 10 pautes que hauríem de seguir per treballar en grup.

5/02/09

El primer dia de classe recordo la sensació de desconcert i nervis davant d’una assignatura nova com també d’un grup nou. Jo venia del M2 i al segon semestre vaig escollir M1 per millor compatibilitat d’ horaris juntament amb 5 companyes del grup anterior.

Ens vam asseure a classe esperant al professor i per la nostre sorpresa van aparèixer 4 de cop. Ens vam mirar estranyades de reüll però no vam dir res.

Desprès ens van explicar que la gent present a l’aula corresponia a dos grups M1 i M9 per tal de poder seguir més fàcilment a cada alumne en la seva tasca i que cada grup tindria 2 professors.

La imatge que van donar era força bona, de grup, d’unió on entre ells reien, es feien bromes i transmetien bones vibracions. Van donar una visió entretinguda de l’assignatura presentant amb més in capeu les activitats que faríem a classe perquè es produís més dinamització que no pas els continguts teòrics, fet que ens va sobtar perquè tots els professors en la presentació de la classe exposen els temes teòrics i res més, fet que es fa força avorrit.

Per tal de mostrant-se que a l’aula hi hauria un bon ambient on la por al públic i la vergonya s’havien de perdre se’ls hi va acudir passar unes diapositives on estaven les fotos dels alumnes. Si sortia la teva foto t’havies d’aixecar i presentar: dir el teu nom, edat, interessos etc.

En aquell moment vaig optar per sortir de classe o recuperar la fe i resar a Deu perquè no hem toqués. Vaig optar per la segona que era més dissimulada. Mai m’ha agradat parlar en públic on tothom et mira i menys encara si és gent de la teva edat o més grans que no coneixes de res.

Tot i així jo seguia amb l’esperança de que en aquell Power point no sortís la meva fotografia.

Però al cap d’una estona vaig adonar-me’n que sortien tots els alumnes així que no a haver més remei que aixecar-me, ignorar que hem tiraven una foto i presentar-me. Tenia pensat el que anava dir des de feia una bona estona i ho vaig dir tot d’una, sense pensar i sense pauses: hola hem dic Sonia, tinc 19 anys, estudio pedagogia, dono classes particulars per les tardes i soc monitora d’esplai els caps de setmana. Això va ser tot, encara que he de reconèixer que no va ser tan horrible com semblava.

Un cop fetes les presentacions, els professors també es van presentar per ser iguals que nosaltres i va finalitzar la classe.

La idea dels docents referida a la presentació va ser molt bona deixant enrere la meva vergonya personal ja que no coneixia a cap alumne i gracies a ella vaig poder observar els seus noms, que els hi agradava i com eren per tal de poder establir algun vincle d’amistat més endavant.