12/02/09

Els dos objectius principals que sens presenten en el bloc 1 són:


- A l'alumnat una perspectiva amplia i aprofundida de la tecnologia des d'una perspectiva crítica i compromesa
-Entendre les diferents teories i pràctiques educatives al voltant de la creació i utilització de recursos educatius, augmentar la seva capacitat d'escollir i el seu criteri pedagògic així com entendre la dificultat de posar a la pràctica algunes de les propostes


Després d’una introducció teòrica a cada grup se’ns van donar unes qüestions les qual havíem d’exposar la nostre opinió.


Jo hem basaré en les següents:


El desenvolupament de la tècnica ha condicionat la nostra forma de vida


Tot el que ens envolta ens condiciona ja que forma part de manera continua en les nostres vides, ens veiem influenciats. Per exemple si un noi te uns pares que els hi agrada la lectura és més poblable que el nen agafi i mostri interès per un llibre que no pas un altre nens, els pares dels qual no saben llegir.


Per tant, si tot el que ens envolta ens condiciona, la tècnica i el seu desenvolupament també ho farà. Aquesta ens ajuda a fer-nos la vida més senzilla, sense tantes complicacions i per aquest fet és del nostre agrado.


La majoria de nosaltres utilitzen la tècnica sempre que ens és possible ja que ens deixem portar per coses que ens proporcionin poc esforç tant físic com mental.
Si quan ens aixequem tenim que escollir entre anar a rentar-nos al riu o bé a la dutxa de casa nostre, tots nosaltres escollirem la segona opció i això condiciona la nostre forma de vida podent aprofitar més el temps i oferint-nos més facilitats alhora de tenir satisfetes les nostres necessitats i les que no ho són.


No crec que aquest fet sigui dolent, sempre es pot escollir a tenir l’antic estil de vida o bé el nou. Tot el que ens faci evolucionar cap a millor no veig que hagi de ser negatiu sinó positiu per el nostre estil de vida, el problema és que cada cop més no només condiciona la nostre forma de vida sinó que també ens condiciona a nosaltres mateixos produint-se un greu problema quan la tècnica falla o deixa de funcionar. No hauríem de ser tant dependents d’ella i tenir altres sortides per si aquesta no funciona.


Els bons cursos són presencials.


Els bons cursos no crec que depenguin de la característica de la presencialitat sinó que tot depèn de la planificació i del professor que imparteix la classe.
Hi ha cursos online que estan molt ben estructurats oferint toles les facilitats per si hi ha dubtes resoldre’ls al instant i garantir la comprensió de l’alumne tot adaptant-se als seus horaris i característiques personals.


També podem trobar classes presencials amb un professor incompetent que la seva única tasca és llegir un llibre i seguir el temari sense la preocupació que els alumnes entenguin el que està explicant.


Per tal, ens podem trobar els dos casos, si les dues activitats estan ben preparades i planificades tot depèn de les característiques de l’alumne i del que li sigui més fàcil amb ell per aprendre: un professor presencial o bé un curs online.

10/02/09

“¿Y cómo lo hago?”, preguntó.
“Como tú quieras”, contestó.
“¿Y de cualquier color?”.
“De cualquier color”, dijo la maestra.
“Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores,
¿Cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo?”.
“Yo no sé”, dijo el pequeño niño,
y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.

El segon dia de classe he de reconèixer que vaig arribar tard ja que me vaig fer un embolic per trobar la classe perquè no hem recordava molt bé dels professors que m’havien tocat fins que vaig reconèixer a una companya meva i vaig entrar.

Estaven llegint un text per donar-nos a entendre que a la classe de tecnologia educativa es volia creativitat, imaginació, un estil personal alhora de fer treballs, és a dir, no volien flors vermelles amb una tija verda sinó com ens l’imaginéssim nosaltres per tal de fer-la. El principal objectiu era l’originalitat alhora de treballar.

Aquest fet requereix més esforç per part nostre però també provoca que els alumnes pensin i es motivin més que no pas si tot està marcat i hem de seguir les pautes a fil per randa.
Els professors van demanar participació als alumnes sobre que ens havia semblat el text però no va haver molta resposta per part nostre, era el segon dia i la gent encara no havia adquirit força confiança per exposar tot el que pensava.

Davant d’això els docents van optar per explicar el temari de l’assignatura, quins temes tocaríem i quines activitats havíem de realitzar. Van fer in capeu amb que l’assignatura es basava amb 3 temes, cadascun dels quals tenia una pràctica.

• Bloc 1: Visions sobre la tecnologia, implicacions per a l'estudi i la investigació en Tecnologia Educativa.
• Bloc 2: Evolució dels mitjans d'ensenyament: del Catón....a l'era digital.
• Bloc 3: La Tecnologia Educativa en acció
  

A més a més s’havia de fer una dinamització d’una lectura en grup, cosa que no vam acabar d’entendre que era.

Després ens van presentar el campus virtual i la seva web indaga, explicant-se com es feia servir per accedir als fòrums, documents, lectures etc. Sonava molt liós però ens van tranquil·litzar dient que faríem una sessió pràctica a la sala d’ordinadors per tal de que no hi hagués confusions i tothom pogués accedir-hi sense cap dificultat.

Un cop explicat tot això, volien saber que era per nosaltres la tecnologia, lo qual amb aquesta

pregunta ja va haver més participació ja que és un esdeveniment present en la vida de tots nosaltres que l’utilitzem repetidament. Després de discutir una estona sobre el tema vam començar a fer els equips de treball i exposar idees per tal de fer 10 pautes que hauríem de seguir per treballar en grup.

5/02/09

El primer dia de classe recordo la sensació de desconcert i nervis davant d’una assignatura nova com també d’un grup nou. Jo venia del M2 i al segon semestre vaig escollir M1 per millor compatibilitat d’ horaris juntament amb 5 companyes del grup anterior.

Ens vam asseure a classe esperant al professor i per la nostre sorpresa van aparèixer 4 de cop. Ens vam mirar estranyades de reüll però no vam dir res.

Desprès ens van explicar que la gent present a l’aula corresponia a dos grups M1 i M9 per tal de poder seguir més fàcilment a cada alumne en la seva tasca i que cada grup tindria 2 professors.

La imatge que van donar era força bona, de grup, d’unió on entre ells reien, es feien bromes i transmetien bones vibracions. Van donar una visió entretinguda de l’assignatura presentant amb més in capeu les activitats que faríem a classe perquè es produís més dinamització que no pas els continguts teòrics, fet que ens va sobtar perquè tots els professors en la presentació de la classe exposen els temes teòrics i res més, fet que es fa força avorrit.

Per tal de mostrant-se que a l’aula hi hauria un bon ambient on la por al públic i la vergonya s’havien de perdre se’ls hi va acudir passar unes diapositives on estaven les fotos dels alumnes. Si sortia la teva foto t’havies d’aixecar i presentar: dir el teu nom, edat, interessos etc.

En aquell moment vaig optar per sortir de classe o recuperar la fe i resar a Deu perquè no hem toqués. Vaig optar per la segona que era més dissimulada. Mai m’ha agradat parlar en públic on tothom et mira i menys encara si és gent de la teva edat o més grans que no coneixes de res.

Tot i així jo seguia amb l’esperança de que en aquell Power point no sortís la meva fotografia.

Però al cap d’una estona vaig adonar-me’n que sortien tots els alumnes així que no a haver més remei que aixecar-me, ignorar que hem tiraven una foto i presentar-me. Tenia pensat el que anava dir des de feia una bona estona i ho vaig dir tot d’una, sense pensar i sense pauses: hola hem dic Sonia, tinc 19 anys, estudio pedagogia, dono classes particulars per les tardes i soc monitora d’esplai els caps de setmana. Això va ser tot, encara que he de reconèixer que no va ser tan horrible com semblava.

Un cop fetes les presentacions, els professors també es van presentar per ser iguals que nosaltres i va finalitzar la classe.

La idea dels docents referida a la presentació va ser molt bona deixant enrere la meva vergonya personal ja que no coneixia a cap alumne i gracies a ella vaig poder observar els seus noms, que els hi agradava i com eren per tal de poder establir algun vincle d’amistat més endavant.